Vila Savoia


LA MANERA DE “LE CORBUSIER” D’ENTENDRE LA VIVENDA

Recentment escrivirem sobre la casa de la cascada i vam dir d’ella que era una icona de l’arquitectura residencial del moviment modern. El cas de la Vila Savoia és semblant pel que fa a importància i repercussió, però la seua manera de relacionar-se amb l’entorn, el seu procés creatiu i la seua línia estilística són totalment distints.

Le Corbusier, un dels puntals de l’arquitectura del moviment modern, també va deixar el seu “exemple” de vivenda unifamiliar aïllada que perdura en el temps. L’arquitecte Suís va marcar tendència en tots els àmbits de l’arquitectura -residencial, administratiu, urbanístic, teòric, disseny industrial i de mobiliari- a través d’una obra extensa en quantitat i dilatada en el temps.

Pel que fa a l’arquitectura residencial, Le Corbusier va encunyar el terme “màquina d’habitar” que expressa per un costat la importància de la funcionalitat en el disseny (manera de viure la vivenda) i la inquietud per fer que l’arquitectura formara part del desenvolupament industrial incipient que comptava amb gran complicitat d’alguns intel·lectuals de principis de segle.

Vila Savoia façana

 

Context històric, “l’Esprit Nouveau

El primer terç del segle XX fou un període de gran ebullició artística especialment a Europa. Es van desenvolupar multitud de tendències creatives, visuals i de pensament i es va reformular la manera de fer arquitectura.

En ixe context, en 1920 Le Corbusier va col·laborar per mitjà de la revista l’Esprit Nouveau, publicació de divulgació artística de gran ressonància internacional, a explicar les seues idees quant a arquitectura i pintura. A pesar del nom, el que allí es publica no té res a veure amb el “Art Nouveau” o Modernisme, línia dominant de la primera dècada del segle.

 

Els 5 punts d’una nova arquitectura

Ja hem dit que Le Corbusier va ser també un teòric de l’arquitectura en el sentit de deixar escrites les seues premisses i no parlar només a través de la seua obra. En la Vila Savoia plasmarà exactament tots els punts que el seu document exigix al que ha de ser la nova arquitectura:5 punts arquitectura

-       La planta baixa sobre puntals: una planta baixa destinada a l’automòbil (al qual segons ell li devia de pertenéixer, a més del carrer), contruïda sobre pilars que elevaren la resta de la vivenda.

-       La terrassa jardí: aprofitar la coberta de la vivenda com a espai d’esbarjo, “tornant” a la naturalesa la superfície ocupada per l’edificació en forma de jardins.

-       La planta lliure: una planta en què l’estructura (modulada) i els tancaments foren independents, aprofitant la nova tecnologia del formigó armat (nova en aquells temps), per tal d’aconseguir llibertat a l’hora de confeccionar els espais.

-       La finestra allargada: per allò que s’ha expressat en el punt anterior es podia augmentar la dimensió (especialment en horitzontal) dels buits per tal de millorar l’assolellament de les estàncies i la seua relació amb l’exterior.

-       La façana lliure: com que l’estructura era independent dels tancaments, el pla de façana es podia tractar com un llenç, amb major llibertat creativa i sense els lligams dels murs de càrrega estructurals.

 

Arquitectura de la vila

La relació de la vila amb el seu entorn és contrària a la de la casa de la cascada, és asèptica. No vol açò dir que no es tinga en compte l’orientació solar de les estàncies, les vistes, o el camí d’accés a la vivenda, però la Vila Savoia bé podria “transladarse” a un altre emplaçament i el projecte tindria el mateix sentit.

Vila Savoia InteriorsVila Savoia InteriorsQuant a la distribució d’espais, no pot entendre’s sense el concepte de “promenade” o recorregut. Està pensada per a recórrer-se, per a visitar-se, i en ixe sentit cobren importància els elements i espais de pas com a nucli central del projecte. Les estàncies se situen d’acord amb una seqüència lògica, un recorregut estudiat i potenciat a través d’escales i rampes.

Com hem dit, el compliment dels 5 punts de la nova arquitectura és exhaustiu. Alliberament de planta baixa i entrega d’ella a l’automòbil, modulació estricta de l’estructura de pilars independent de tancaments i particions, façana de buits horitzontals en tot el seu ample amb completat del volum inclús en els espais oberts i aprofitament de la coberta com a elements d’ús i esbarjo gairebé principals de la casa.

Un altre dels trets característics de la Vila Savoia, i de l’arquitectura del moviment modern, és l’aprofitament de l’element industrial per a l’arquitectura. Es dissenya d’acord amb els materials, modulacions i tècniques que estaven sorgint en l’època i que, amb poques variacions, són essencialment els de l’actualitat. Açò és el que fa que l’arquitectura moderna dels anys 20 i 30 siga tan semblant a l’actual i tan diferent de la de principis del segle XX a pesar que ixes époques estan més pròximes entre si en el temps.

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *


three + 2 =

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>