Vila Mairea


VIVENDA UNIFAMILIAR D’ALVAR AALTO A FINLANDIA

Per tal de completar el serial sobre vivendes unifamiliars icòniques del moviment modern hem volgut traure un exemple que es distingisca dels anteriors -casa de la cascada de Wright i Vila Savoya de Le Corbusier- però que tinga semblant repercussió i importància mundial.

En aquest cas veurem que Alvar Aalto, un altre dels principals arquitectes del Moviment Modern, dissenya una vivenda d’estètica eclèctica i fort arrelament amb la cultura finlandesa, en què el seu innegable caràcter modern es troba més en el fons que en la superfície del projecte.

La vivenda és impossible d’entendre sense el seu context tan particular. L’emplaçament enmig d’un bosc de coníferes, el clima especialment fred del lloc o la gran tradició de la indústria fustera del país marquen la solució adoptada per Aalto per a la Vila Mairea.

 

Context històric, L’arquitectura racionalistaVila Mairea Exteriors

Alvar Aalto, com molts dels arquitectes de l’anomenada “segona generació” del Moviment Modern és crític amb el que denomina un excessiu funcionalisme, derivat en formalisme, que caracteritza l’arquitectura de la “primera generació”, els Wright, Le Corbusier, Mies, Gropius, etc.

En ixe sentit, busca una arquitectura més humanitzada i no tan caracteritzada per la màquina, que havia sigut la linia general del naixement de la’arquitectura moderna. També tracta aquesta nova generació d’introduir el matís cultural del lloc en què s’ubica l’edifici, combinar la tradició autòctona amb les idees del Moviment Modern. Serà el corrent que domine el segon terç del segle XX.

En la Vila Mairea plasmarà aquestes idees en allò que més tard s’anomenarà arquitectura racionalista, una espècie d’arquitectura moderna matisada per la pertinença a un lloc i les seues circumstàncies. S’abandona la idea de l’edifici que pot traslladar-se a un altre lloc sense perdre la seua essència.

 

Arquitectura de la Vila Mairea

Quant a l’ocupació dels espais, pareix que Aalto busca el caràcter d’una “casa pati” però en una vivenda completament exterior. La forma de “L” de la planta indica la voluntat de crear un espai exterior central que siga el punt de referència de la casa. Tots els espais s’obrin a ixe espai central i en canvi es tanquen en les seues altres orientacions.

Encara que a la creació del projecte subjau una modulació de la planta i els seus elements, la modulació està difuminada i és de difícil observació in situ. Aalto s’allunya de les modulacions rígides i ben visibles que havien proposat els arquitectes de la “primera generació”.

Vila Mairea fotosAltres conceptes moderns com la continuïtat dels espais o la separació entre tancaments i estructura també es donen però no amb la contundència dels projectes dels anys 20, sinó matisats per unes formes orgàniques i un sistema un poc més anàrquic.

On Aalto sí que seguix els passos dels primers mestres del moviment modern és a presentar els projectes com a dissenys integrals d’espais. L’arquitecte concep també l’estudi dels elements de mobiliari i, de fet, els dissenys de mobiliari d’Aalto -cadires, butaques, taules- tenen a dia de hui gran aceptació comercial.

D’altra banda, la vivenda incorpora alguns elements programàtics típics del lloc, com la sauna, que ocupa un lloc destacat tant en la planta com pel caràcter que se li dóna. És un dels trets particulars que La Vila Mairea adopta de Finlàndia, l’altre és la fusta.

 

Una casa de fusta

La indústria fustera és un dels motors econòmics de Finlàndia i té llarga tradició i arrelament en el país. En Vila Mairea, dins del concepte abans mencionat de relacionar arquitectura amb cultura autòctona, la fusta és principi i final de la materialitat de la casa. Al mateix temps, col·labora donant calidesa a una vivenda de clima fred, apuntalant la visió humanitzada d’esta arquitectura.

S’utilitza fusta en totes les funcions possibles. Fusteries exteriors i interiors, paviments, revestiments, estructura, mobiliari, falsos sostres o compartimentacions estan construïts o acabats en fusta. També apareix en molts formats -laminada, enllistonada, tubular, escairades- i de diferent procedència -pi, tec, ratán-.Vila Mairea fusta

 

Aquesta és una de les raons -l’altra podria ser el clima- per la qual els edificis concebuts des d’una determinada cultura no són transportables a altres emplaçaments. On sinó a Finlàndia podríem trobar una varietat tal de fustes, una indústria especialitzada i uns artesans formats que dugueren a terme este desplegament tècnic?

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *


+ nine = 11

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>