Passeigs marítims


EVOLUCIÓ HISTÒRICA Y EXEMPLES DESTACATS

L’època estival en què ens trobem anima a reflexionar sobre un format d’espai públic de gran importància en les zones costaneres d’aquestes latituds com és el passeig marítim.

Hui en dia els passeigs marítims són objecte d’interessants projectes arquitectònics i urbanístics, però la figura del passeig marítim no ha gaudit fins fa poc temps de l’atenció que ara li donem. De fet, aquest caràcter d’espai públic principal únicament l’ha adquirit en els països d’influència ibèrica i és estrany vore aquest tractament preeminent fora d’Espanya, Portugal o Amèrica Llatina.

 

Història i evolució

Paseo Marítimo CádizL’interés per la relació entre la ciutat i la seua trobada amb la mar és relativament recent. Abans de mitjan del segle XX la vora marítima havia sigut una zona degradada i industrial, herència del caràcter indesitjable i defensiu que tenia a l’antiguitat, habitada per pescadors.

El concepte comença a canviar amb l’auge del turisme marítim estiuenc (nacional i estranger) que li dóna a les zones costaneres un major atractiu social. Però si l’edificació residencial costanera comença ja a adquirir rellevància social, la relació d’aquestes zones urbanes amb el límit de la mar va per darrere.

En els anys 60 es construïxen grans urbanitzacions costaneres, assentaments molt pròxims al mar però no es concep l’espai de transició com apte per a l’ús públic. Les prioritats són altres. L’edifici residencial o terciari i el cotxe han d’arribar fins a la pròpia platja si és possible.

El resultat són passeigs marítims -allí on es construïxen, no en tots els llocs- de mínima dimensió, gairebé reduïts al convenient mur de reforç protector i a un pas necessari d’escassa rellevància urbanística i sense continuïtat longitudinal (generalment es construïxen per trams sense projecte unitari entre zones).

El procés de canvi de rol dels passeigs marítims es deu a una conjunció de factors. La consciència social de recuperar la vora de la mar com a espai urbà, l’aparició d’un marc legal de suport (a Espanya la Llei de Costes de 1.988) i la potenciació d’aquestos llocs com a punt d’atracció turística. En aquest sentit comencen a sorgir projectes ambiciosos com els de Santander o Sant Sebastià.

 

Paseo BenidormPasseig marítim de Benidorm

A l’entendre de Baixauli Arquitectura, el passeig marítim de Benidorm és un exemple de bona pràctica en el format. No estranya que l’autor principal del projecte siga Carles Ferrater, un dels arquitectes de major prestigi internacional. Si hem parlat d’atractiu turístic, d’edificació residencial costanera i de projectes urbanístics de magnitud, Benidorm ho té tot.

El plantejament general s’allunya del passeig com un límit per tal de donar pas a una idea de zona de transició amb interés propi, un espai permeable i continu on “passen coses”. El projecte es planteja de forma global (conjuntament amb aparcaments, accessos, zones de límit) i s’enfoca a promocionar un doble fluxe de circulació -longitudinal i transversal- sense barreres arquitectòniques. Tampoc descuida la imatge del passeig des de la pròpia platja, aspecte a què se li donava històricament poca importància, i que al cap i a la fi és la part més vista per l’usuari.

El llenguatge formal és una altra de les seues característiques destacades i segurament el que ha fet famós el passeig marítim de Benidorm. Per mitjà d’unes formes orgàniques (reminiscències del Modernisme? Transcripció de les onades?), un colorit cridaner i variat, i un conjunt de mobiliari urbà i vegetació acurat al detall s’aconseguix una imatge impactant que referenda la idea de base d’espai amb personalitat pròpia.

Es pot suposar que el projecte tindrà els seus “imitadors”, que arquitectes i mandataris voldran per als seus projectes o per als seus municipis propostes en aquesta línia. Seria lògic. Farien bé ambdós en no quedar-se del projecte amb allò superficial sinó rescatar la seua essència, allò que li dóna personalitat.

Paseo marítimo