La nova LOTUP


LLEI D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI, URBANISME I PAISATJE DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Com bé va dir el professor José Mª Baño León, Catedràtic de Dret Administratiu a qui mai em canse d’escoltar, pareix haver-se instal·lat una obligació, que deriva ja en moda, per part dels legisladors, de promulgar lleis i més lleis, no sé molt bé si per justificar-se, o amb afany que els arquitectes ens passem la vida estudiant.

Bromes a banda, la veritat és que la nova LOTUP -vaja nom li hem donat- , que va entrar en vigor el passat 20 d’agost, “jubila” diversos preceptes legals. Efectivament, deroga La Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, la Llei del Sòl No Urbanitzable, la Llei Urbanística Valenciana, la Llei Reguladora dels Camps de Golf, la d’implantació d’Actuacions Territorials Estratègiques, el Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística i finalment, el Reglament del Paisatge. Hem passat d’haver d’interpretar més de 1.000 articles legals als 270 d’esta nova Llei.

Ja sé que no diu molt d’una Llei que el seu millor aspecte siga el derogatori, però bé és veritat que el augment legislatiu de l’urbanisme a la Comunitat Valenciana resultava pesat de digerir.

 

Antecedents, la LRAU i la LUV

Urbanisme València LOTUPHan passat 20 anys des de la promulgació de la Llei de Reforma de l’Activitat Urbanística, la famosa LRAU, l’objectiu de la qual era alliberar de lligams a l’urbanisme anquilosat. I en aquest sentit era una excel·lent Llei, però va caure en males mans i en pitjors controladors. Tantes facilitats per al desenvolupament van esdevindre en enormes abusos, com hem pogut experimentar.

Davant d’eixa situació, l’administració va aprovar la Llei Urbanística Valenciana (LUV), a fi de posar-li el fre al desgavell; va entrar en vigor a finals de gener del 2006 i com si fóra una premonició -la bambolla va esclatar en 2007, però ja llavors anava molt unflada- ens regalen una Llei per a tindre-ho tot lligat i ben lligat, quan ja res s’anava a lligar. En resum, una llei poc útil. I fins hui.

 

La LOTUP, aspectes més rellevants

La LOTUP ara vigent la cridaria la Llei Resum. Amb totes les inseguretats jurídiques que planteja comprimir en tan poc articulat tota la casuística de l’urbanisme i el paisatge, serà un verdader maldecap dels meus amics els advocats urbanistes, que ja advertixen de la “inseguretat jurídica” en la que ens han ficat. Tant bé com estàvem amb la LRAU, ben administrada!

La LOTUP, a la qual tindrem temps a acostumar-nos, vista l’escassa activitat urbanística del moment, ve estructurada en tres grans llibres, referits a Planificació (què volem fer i on volem arribar), Gestió (com desenvolupar els nostres propòsits) i Disciplina (què fem amb qui no complix).

Urbanisme Comunitat ValencianaEs produïx un important canvi de criteri en la concepció de com han de desenvolupar-se els creixements en un futur, quan els hi haja, en les ciutats. Per fi s’aposta per una ciutat més compacta, en la que ha de fomentar-se la renovació dels centres urbans, en detriment d’una expansió urbanística sense límits que “tot ho allunya” i que requerix d’enormes recursos (diners) per tal d’abastir la nova població.

Facilita, almenys en aparença, els tràmits i documentació dels Plans Generals, deixant una part important d’ells, el seu desenvolupament detallat, en mans de les ajuntaments, amb tots els riscos que açò pot comportar.

Respecte a aquells assentaments consolidats històricament, construïts sense cap llicència en el sòl conegut com rústic -Sòl No Urbanitzable-, la Llei obri una porta a la seua legalització, poc efectiva segons la meua opinió.  La tebiesa amb què s’ha actuat contra les infraccions urbanístiques ha consolidat edificacions pertot arreu que han quedat “legals” amb el temps i els seus propietaris, se suposa, no tindran el mínim interés a dur a terme cap actuació que comporte costos econòmics.

 

Polèmica amb la disciplina

Precisament el tercer llibre, dedicat a la Disciplina, és el que més controvèrsia pot suscitar, per quant no aclarix les competències en esta matèria, deixant en l’aire quina administració, local o autonòmica, haurà d’actuar en determinades infraccions, en compte d’apostar decididament per organismes supramunicipals en l’acció contra l’infractor, evitant la problemàtica actual en què infractor i regidor instructor es puguen conéixer. Ara sí, el termini de prescripció d’una infracció, que estava fixat en quatre anys, passa a quinze anys, per la qual cosa obliga a les administracions a haver d’actuar sí o sí, ja que eixe és un termini enormement llarg perquè alguns “facen els ulls grossos”.

En espera que la Generalitat Valenciana corregisca per mitjà de decrets aquells aspectes que es puguen detectar com millorables de la Llei, iniciem un nou camí, no se sap fins quan, fins que una altra Llei substituïsca l’actual, complint amb la moda establida.