La casa de la cascada de Wright


UN DELS EMBLEMES DE L’ARQUITECTURA MODERNA

La casa de la cascada o Fallingwater house projectada per Frank Lloyd Wright és una icona de l’arquitectura residencial del moviment modern i el seu estil continua inspirant dissenys de vivenda huitanta anys després de la seua construcció.

Frank Lloyd Wright és cronològicament el primer dels arquitectes que van encarnar el canvi que va experimentar l’arquitectura a principis del segle XX i que, a grans trets, va assentar les bases de l’arquitectura actual. Mies, Le Corbusier, Aalto o Gropius van donar rèplica a Europa a les propostes de Wright a Amèrica.

Wright té una obra extensa i de gran impacte però podem dir que dins de la seua arquitectura residencial, La casa de la cascada és la culminació d’un estil que va ser depurant al llarg dels anys. Es considera com “la residència més famosa que s’haja construït”.

 

Context històric, les cases de la praderia.

En les 2 primeres dècades del segle XX, Wright havia dissenyat més d’una dotzena de cases en què havia experimentat amb els conceptes d’habitar que va anar polint amb el temps. Es tracta d’una sèrie de residències, principalment situades en l’entorn de Chicago, que s’han conegut com les “cases de la Praderia”.Cases de la Praderia En elles es valora molt la relació interior – exterior, l’entorn de paisatge en què s’integren, es proposa el disseny integral de mobiliari i interiors, se situa la ximenera o llar com a centre neuràlgic de la vivenda, les dota d’una imatge pètria d’arrelament amb la parcel·la i es proposen una seqüència d’espais a distintes altures o nivells.

Cal mencionar que es tracta de vivendes destinades a una classe mitjana – alta de la puixant economia nord-americana i emplaçades en entorns de qualitat paisatgística. En aquest sentit, l’encàrrec del senyor Kaufmann és el millor caldo de cultiu per al desenvolupament del projecte. Un propietari adinerat amb un terreny en un paratge idíl·lic en l’estat de Pennsylvania que arriba en plena dècada dels 30, quan Wright és un gran expert en l’edificació residencial unifamiliar.

 

Arquitectura de la casa

Casa de la cascada interiorLa casa es construïx exactament sobre la cascada d’un xicotet rierol que serpenteja pel clar d’un poblat bosc, de manera que els seus habitants no sols miren la casacada sinó que “viuen en ella”. A partir d’ací es pensa la seua forma i estil però sense la cascada no hi ha casa.

La relació amb l’entorn va definint la forma i la materialitat de la construcció a través d’una oposició clara. En la part posterior en la seua unió amb el turó, espais tancats, de reduïda dimensió, materials pesats i màssics, verticalitat i ancoratge al terreny. En la part davantera en el seu vol sobre la cascada, espais oberts grans i acistalats, materials lleugers, horitzontalitat i vol sobre el rierol.

La potenciació de la relació amb l’entorn s’ha portat ací al màxim amb vistes exteriors que dominen tota la vivenda, fragments de roca que es fiquen dins les estades, recorreguts que es torcen per a respectar el creixement d’un arbre i construcció d’exteriors, interiors i mobiliari amb materials autòctons.

 

Iconografia de la casa

La vivenda, en particular els seus exteriors, han sigut fotografiats, pintats i recreats mil vegades en totes les condicions possibles. Amb el bosc d’un verd intens o amb la caiguda dels fulls, completament nevat, amb llum natural o de nit il·luminant l’interior. Per descomptat dóna molt de si este enfocament però la vivenda és molt més i, principalment, s’entén viscuda des de dins.

La casa de la cascada és també exponent de l’arquitectura orgànica, és ostentació tècnica, és disseny integral d’interiors i equipament, és una manera d’entendre l’habitar. Per totes aquestes raons l’edifici està catalogat als Estats Units com “monument nacional”.

Casa de la cascada estacions

 

Dins d’aquest serial d’arquitectures del moviment modern que estem desenvolupant a aquest blog, ens pareixia que la Fallingwater és digna continuadora del pavelló Barcelona de Mies que va inaugurar la sèrie.