Inspecció Tècnica d’Edificis


UNA “ITV” PER ALS EDIFICIS DE VIVENDES

Encara que generalment es desconeix, els edificis amb ús principal residencial tenen l’obligació de passar periòdicament una revisió de manteniment preventiu, la Inspecció Tècnica d’Edificis, que verifica aquells elements que afecten la seguretat de les persones. En concepte és una cosa molt semblant al que ocorre amb els vehicles de motor si bé ja avancem que està molt menys estés.

Si bé la normativa genèrica d’obligatorietat és d’àmbit nacional (Reial Decret Llei 8/2011), en ella es deixa oberta a variacions per part de les comunitats autònomes que poden introduir matisos importants i se li deixa la responsabilitat de tutela a les administracions locals. Ambdós deciciones segons el nostre paréixer són errors greus.

Edificis vells

 

Aspectes generals de la Inspecció Tècnica d’Edificis

L’obligatorietat engloba els edificis residencials amb antiguitat superior a 50 anys “llevat que les comunitats autònomes fixen distinta antiguitat en la seua normativa” de municipis amb població superior a 25.000 habitants “llevat que les comunitats autònomes fixen altres estàndards poblacionals”. Res es diu sobre la periodicitat, encara que hi haurà alguna a determinar.

Quin sentit té aquesta ambigüitat i poca concreció? En la pràctica, una comunitat autònoma bé podria fixar l’antiguitat mínima en 500 anys, els nuclis de població en 2.000.000 d’habitants o la periodicitat en cada 3 dies. Seria aburd i no obstant això estaria dins dels marges que oferix el Reial Decret Llei. No seria més sensat establir, almenys, unes franges superior i inferior? Acàs els edificis dels municipis de menys de 25.000 habitants no han de complir els estàndards de seguretat?

Les condicions que s’han de verificar són les de “seguretat, salubritat, accessibilitat i ornament”, si bé no s’aclarix sobre quins estàndards. Se sobreentén (però no s’especifica) que no sobre els estàndards exigibles per a un edifici de nova construcció, açò seria en la pràctica irrealitzable. La majoria de les administracions ha optat per centrar el focus en la seguretat estructural dels edificis i, en segon terme, en l’estanqueïtat a l’aigua.

Hi ha dos diagnòstics possibles. O bé l’ITE és favorable, amb la qual cosa simplement s’emplaça al pròxim ITE (d’acord amb la periodicitat marcada), o bé l’ITE és desfavorable, i llavors s’ha d’adjuntar un pla d’actuació per al compliment de les condicions exigibles (amb obligatorietat d’actuació).

 

Diferències i similituds entre ITE, ICE i IEE

ITEDins de la Comunitat Valenciana (també en altres), a més de la Inspecció Tècnica d’Edificis, s’han desenvolupat l’Informe de Conservació de l’Edifici i l’Informe d’Avaluació de l’Edifici. Tots ells tenen una base comuna (la de la seguretat estructural i la salubritat) però l’ICE i l’IEE inclouen paràmetres d’accessibilitat i de certificació energètica. Aquestos últims són necessaris per tal d’obtindre ajudes a la rehabilitació i en edificis catalogats.

Tots aquestos documents els firma un tècnic competent en matèria d’edificació i la principal diferència és la utilitat (l’ITE obligatori, els altres dos si se sol·liciten ajudes econòmiques) i la quantitat d’aspectes que es revisen (l’ITE més bàsic, els altres dos més complets) en l’edifici. L’altra principal diferència és que mentre que respecte de la Inspecció Tècnica d’Edificis cada municipi pot publicar una ordenança pròpia, els IEE i ICE són d’àmbit autonòmic i, per tant, invariables entre localitats.

 

La pràctica, poc compliment

Cap organisme s’atrevix a mostrar dades globals sobre el porcentage d’edificis que realment estan al corrent de la Inspecció Tècnica d’Edificis (únicament es computen els dels municipis que voluntàriament s’adherixen a l’observatori), però en tot cas el compliment és baix i desigual entre regions.

ITVPer posar un exemple, a la Comunitat Valenciana únicament 13 municipis formen part de l’observatori i només 10 tenen ordenança específica (de més de 500). Un altra dada, en 2010 es van realitzar 93 ITEs en tota la comunitat autònoma. En canvi, l’hómolga a la ITE per als vehicles de motor, la ITV, passa més d’un milió de revisions a l’any en el mateix territori. Naturalment que hi ha més vehicles que edificis però 93 enfront de més un milió. A què es deu aquesta abismal diferència?

Hi ha 2 factors. En primer lloc no hi ha cap efecte coercitiu real sobre els propetaris d’edificis que no estan al corrent en la seua inspecció tècnica d’edificis. Les administracions locals no han tingut voluntat o capacitat d’implementar un sistema de control i compliment de la norma. En segon lloc no hi ha estímuls econòmics per al compliment de la norma. Les ajudes econòmiques a la rehabilitació (per a les que és condició indispensable l’ITE) han desaparegut dels pressupostos.

 

 

Si es pretén un compliment real de les condicions de seguretat, salubritat, accessibilitat i ornament del parc edificat, s’haurà de posar en marxa un pla centralitzat, relativament uniforme, amb el suport econòmic adequat i amb seguiment al seu compliment per part de l’administració.