Fonts d’energia


COM TRIAR LA MANERA MÉS ADEQUADA D’ABASTIR-NOS

A l’anterior post vam tractar els sistemes de climatització més habituals però qualsevol dels sistemes mencionats -i també l’aigua calenta sanitària (en endavat ACS) requerixen d’una font d’energía que els fique a funcionar.

Ací descriurem breument les més exteses i acosellarem l’elecció d’una d’elles en funció de les condicions de la demanda d’energia -quantitat, periodicitat, tipus de clima- per tal que s’adapte a les necessitats en quan a pragmatisme i economia.

 

Energia elèctrica, la més costosa de totes

Energía elèctricaNomés deuriem abastir un sistema de climatització amb energia elèctrica convencional quan no tinguerem cap altra alternativa ja que és, amb molta diferència, la més cara de les opcions. Pot ocórrer que l’edifici que hem d’abastir no tinga a prop subministrament de gas ni tampoc la possibilitat d’instal-lar plaques solars degut a inaccessibilitat a coberta pròpia i sí que tinga, en canvi, escomesa a la línia elèctrica.

Ara bé, un sistema general de climatització sumat a una demanda de ACS, amb energia elèctrica convencional garantirà una factura elèctrica elevadíssima. Si als 0’16 €/KWh que les companyies estan cobrant com a mitjana sumem els fixes per potència contractada i el fet que tots els anys puja el seu preu, queda clar que l’energia elèctrica és un gran dispendi.

 

Aerotèrmia, electricitat però més eficient

El que anomenem Aerotèrmia no és més que un sistema de bomba de calor però amb un COP elevat que garantix una major efectivitat del consum elèctric. El COP (Coeficient Of Performance) és la relació entre l’energia elèctrica consumida i l’energía tèrmica oferida pel sistema. Així, un sistema d’aerotèrmia de COP 4 (un estàndard a dia de hui) produix 4 KWh de calor -o de fred- amb un consum elèctric de 1 KWh.

Açò s’aconseguix amb el funcionament de bomba de calor, que consistix a que la resta de l’energia s’obté de l’aire de l’ambient (interior o exterior depenent de si ens trobem a l’estiu o a l’hivern). Per tant, es requerix que el sistema siga invertible i, com tots els sistemes de bomba de calor, disminuix la seua eficàcia a mida que la temperatura de l’ambient exterior disminuix.

Un mateix sistema d’aerotèrmia pot abastir tant a la climatització com a l’ACS. Es requerix una inversió inicial mitjana i aquest sistema és especialment aconsellable per a climes atemperats sense hivern crus, ja que per baix de 0 graus centígrads el seu funcionament és deficient i poc rendible.

 

Gas ciutat, econòmic en consums mitjans

Els gas ciutat té el consum més barat de totes les fonts d’energia habituals -sense tenir en compte l’energia solar, és clar-, de l’ordre de 0’03 €/KWh. Amb gas ciutat podem abastir una caldera que escalfe tant l’aigua calenta sanitària com el líquid d’un sistema de radiadors o de sol radiant. És per tant, un sistema que necessitaria d’un complement adicional en cas que considerem adient una refrigeració.

La instal-lació del sistema requerix una inversió mitjana ja que, si bé la companyia oferix de franc l’escomesa, l’usuari deurà adquirir el sistema de caldera i distribució interior. D’altra banda, el subministrament de gas ciutat està penalitzat -de la mateixa manera que l’electricitat- per taxes fixes d’abonament que no estan relacionades amb el consum. Açò vol dir que en casos de consum esporàdic o puntual (vivendes de temporada o edificis on el gas ciutat només s’utilitze en calefacció) no resulta adequat.

 

Plaques solars, aprofitar el que el Sol ens dóna

Des de l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació, les vivendes de nova construcció ja tenen l’obligació d’incorporar la captació d’energia solar per tal de satisfer una part de la demanda d’energia derivada de l’ACS. Però caldria anar més enllà.

Plaques solarsAcí parlem d’un sistema centralitzat de captadors (plaques fotovoltaiques) i acumuladors, que permeta gairebé abastir tota la demanda de calefacció i ACS de la vivenda. Ens trobem el condicionant fonamental de tenir espai suficient en coberta -o en parcel-la- per a situar els captadors amb suficient assolejament.

El sistema requerix una inversió inicial elevada però el retorn econòmic és ràpid, ja que, la despesa en consum no existix. A més, si els governs pròxims preneren la sensata decisió de promocionar l’ús d’energies renovables -cosa que no ha fet l’actual Govern-, disminuint els impostos que les graven i permetent la venda de l’energia sobrant a altres consumidors o a les companyies elèctriques, els sistemes d’energia solar augmentarien exponencialment.

 

Pellets i Gasoli, només paguem el que consumim

Hem agrupat ací 2 fonts d’energia que si bé són bastant diferents en quan a característiques (els pellets són energía renovable o biomasa mentre que el gasoli és combustible fòssil derivat del petroli) tenen una cosa molt important en comú. Les calderes alimentades per aquestes fonts d’energia tenen consum zero i cost zero quan no estan en funcionament. No hi ha taxes d’abonament ni de manteniment de subministre. Es paga únicament el que s’utilitza i quan no s’utilitzen, el depòsit manté el seu nivell.

PelletsAçò fa que siguen combustibles idonis per a consum puntuals o estacionals, com per exemple calefacció en climes atemperats (que nomes la requerixen 2 o 3 mesos a l’any). A partir d’ací hi ha també altres diferències. Els pellets són més econòmics (uns 0’04 €/KWh) però es requerix un emmagatzenament més voluminós o compra freqüent, mentre que el gasoli és més costós (uns 0’11 €/KWh) i pot generar olors però no requerix subministre freqüent (una càrrega pot durar tota l’estació d’hivern).

En aquest cas, com ja hem comentat abans, les polítiques energètiques dels governs deurien anar encaminades a promocionar la biomasa i penalitzar el combustible sòlid. Es fa en part però caldria aprofundir més.

 

 

Esperem haver pogut donar una visió general de les possibilitats de subministrament d’energía i la més adequada a cada cas.

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *


× 5 = forty

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>