FITES ARQUITECTÒNIQUES LLIGADES A GRANS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS
Amb la vigència del Mundial de Futbol de Brasil 2014 s’està qüestionant des de molts àmbits -especialment des del propi Brasil- el gran dispendi de mitjans que comporta l’organització d’un gran esdeveniment esportiu.
Possiblement la cara més visible d’aquestes despeses siguen lles que es referixen als recintes esportius de nova construcció, que sempre s’han projectat per tal d’oferir una imatge de grandesa i modernitat dels països o ciutats amfitrions. L’arquitectura com a imatge icònica de propaganda, que ha derivat en un corrent arquitectònic propi. Autèntiques catedrals paganes.
El factor diferencial entre un gran èxit i un fracàs està en l’ús efectiu i d’imatge que se li aconseguisca donar al recinte una vegada passat el curt i tumultuós període de temps que dura el focus d’atenció universal. En com envellisca i en el servei que li preste a la comunitat. Sens dubte hi ha exemples en ambdós extrems. Barcelona 1992 o Alemanya 2006 no s’assemblen a Atenes 2004 o Brasil 2014.
Tractarem ací d’un estadi esportiu que ens pareix una verdadera joia arquitectònica, l’Olympiastadion de Berlín.
Berlín 1936, els jocs de Hitler. 
Els jocs olímpics de Berlín van ser concebuts com a arma propagandística de gran abast al servei de l’Alemanya nazi i del seu líder Adolf Hitler. Mai uns jocs han anat tan estretament lligats a una persona (Vladimir Putin ha intentat quelcom paregut amb els jocs de Sochi).
Es va pretindre projectar una imatge d’Alemanya i de la raça ària de triomf i superioritat (encara que Jesse Owens ho desbarataria) com a la primera potència mundial que creien ser. En aquesta línia es va projectar un estadi colossal, de reminiscències clàssiques imperials romanes i sobrietat de tradició germànica.
Però que açò no ens entele la visió. El projecte de Werner March, construït sobre les existències d’un estadi projectat per son pare en els afores de Berlín, és un compendi de les millors virtuts de l’arquitectura monumental i esportiva, amb una modulació refinada, gran harmonia de formes i proporcions al mateix temps que pragmatisme.
March aconseguix donar exactament la imatge que se li demana a l’estadi que, d’altra banda, és un gran contenidor esportiu per a goig de l’espectador assistent. Les utilitas, firmitas i venustas vitruvianes en la seua màxima expresió.
Alemanya 2006, el mundial de la coherència 
En un entorn encara de gran expansió econòmica mundial, Alemanya opta en el seu mundial per una “organització del reciclatge”. Aprofita per a posar en valor seus existents, que posteriorment es continuaran utilitzant setmanalment i fuig dels escenaris colossals. En aquest context s’emmarca el cobriment i reforma de l’antic Olympiastadion de Berlín, que allotjarà, entre d’altres, la final del campionat.
Encara que l’estadi ja s’havia remodelat parcialment per a l’anterior mundial de futbol de 1974, és en aquesta remodelació de 2006 que dissenya l’estudi d’arquitectura alemany GMP quan s’aconseguix la quadratura del cercle.
El conjunt reformat aconseguix, qual El Padrí segona part, millorar una obra existent de gran valor. Es diria que la coberta col·locada, d’aspecte i llenguatge formal obertament moderns, forma part de la concepció original, inequívocament clàssica. Segurament a Wermer March li hauria sorprés i agradat el resultat final. 
Si teniu ocasió de visitar Berlín, acosteu-vos a l’estadi i disfruteu-lo. A més, es troba molt a prop d’una altra arquitectura que hi ha marcat el camí dels edificis d’allotjament, la Unité d’habitatión de Le Corbusier.