Aluminosi


UNA PATOLOGÍA FREQÜENT EN EDIFICIS DELS ANYS 50 I 60

L’existència de ciment aluminós en estructures de formigó, que sol dir-se “aluminosi”, provoca una disminució de la resistència del formigó i pot posar en risc la seguretat estructural d’un edifici. És un cas que es dóna amb freqüència en edificis construïts en els anys 50 i 60 en territori espanyol.

En aquest blog es tractarà el tema des d’un punt de vista pràctic, sense aprofundir en aspectes tècnics, donant una visió general. Què és l’aluminosi? Per què va aparéixer? A quins elements afecta? Com es detecta? Quines possibilitats de reparació existixen? Tractarem de respondre amb concisió.

Edifici amb Aluminosi

 

Context històric, la febra del formigó

La utilització del ciment aluminós (ciment amb alúmina) només s’explica en un context de gran auge de la construcció, atés que aquest tipus de ciment proporcionava al formigó un forjat molt més ràpid i utilitzar-lo reportava beneficis industrials. Si unim el boom constructiu a una indústria del formigó que encara no havia detectat els efectes de l’alúmina en el formigó, tenim l’explicació de per què hi ha tants edificis de l’època afectats per aluminosi.

De fet, un alt porcentatge d’estructures amb ciment aluminós no han sigut diagnosticades pel fet que aquesta patologia no és detectable a simple vista ni deixa veure símptomes clars. Algunes obres de gran importància, com l’estadi Vicente Calderón o la Universitat d’Alcalá d’Henares van haver de ser parcialment demolides per tenir aluminosi.

 

Elements més afectats, les biguetes preteses

Atés que el motiu de la utilització de ciment aluminós era la major velocitat de forjat i enduriment, és lògic que l’aluminosi es presente gairebé sempre en els elements prefabricats (biguetes) i rares vegades en els elements fets in situ (pilars i bigues).

És en els elements prefabricats, generalment les biguetes dels forjats, on la reducció del temps de forjat i enduriment tenia major influència sobre el cost de l’estructura pel fet que permetia destensar abans les armadures interiors, amb el consegüent abaratiment del procés industrial (el procés de pretesat de les armadures és costós i depén del temps).

En el cas del formigó armat fet in situ, generalment pilars i bigues, la reducció en el temps de forjat i enduriment no reportava tants beneficis i per això gairebé no trobem elements d’aquest tipus afectats per aluminosi. Per descomptat que existixen els pilars i bigues prefabricats -i podrien estar afectats- però no és habitual utilitzar-los en edificis convencionals (sí en edificis representatius o en obres d’enginyeria).

 

Maneres de Diagnosticar l’Aluminosi

Diagnóstic AluminosiCom hem dit no pot diagnosticar-se a simple vista sinó que es requerix de proves específiques de laboratori. Els símptomes que apareixen en les biguetes afectades per aluminosi (enfosquiment del formigó, oxidació, aparició de fissures) són els mateixos que els d’altres patologies estructurals i no impliquen l’existència en els elements de ciment aluminós.

L’aparició d’aquestos símptomes, junt amb la data de construcció de l’edifici (l’aluminosi es dóna principalment en les dècades 50 i 60 del segle passat) ens pot fer sospitar de la presència d’aluminosi però no es podrà assegurar fins que no es realitze una o diverses de les proves de laboratori que determinen la presència d’alúmina en la pasta de ciment.

Segons cada cas es pot emprar, difracció de Rajos X, fenolftaleína, clorurs, prova d’oxina, prova de sulfats, etc. Algunes d’elles donen un diagnòstic directe mentre que altres s’han de combinar per a total certesa.

 

Possibles solucions

El fet que un element estructural continga ciment aluminós no implica que siga inservible. Una vegada que s’ha corroborat l’aluminosi cal determinar el grau de dany que aquest tipus de ciment suposa per al formigó quant a minva de resistència per a cada element concret i el seu marge de seguretat.

El dany que haja patit el formigó en baixada de resitència, augment de porositat i corrosió d’armadures depén de les codiciones ambientals a les quals haja estat sotmés l’element. En concret, humitat i temperatura. És per açò que forjats amb les mateixes biguetes de ciment aluminós tenen major desgast si es troben en cobertes o en zones humides (banys, cuines, vestidors).

A partir d’ací, correspondrà realitzar proves de resistència dels elements estructurals (diferents de les proves de diagnòstic de l’aluminosi) per tal de determinar en cada cas i per a cada zona de l’edifici la solució més adequada. En funció del dany i del marge de seguretat estructural es pot optar per:

-       No reparar els elements, només protegir-los exteriorment contra la humitat i el vapor d’aigua.

-       Reparacions puntuals dels elements afectats per mitjà de morters reparadors.

-       Reforç estructural dels elements afectats per mitjà d’elements afegits.

-       Substitució total o parcial dels elements amb aluminosi.

17 Aluminosis 3

Quede clar doncs, que la diagnosi de l’aluminosi requerix de proves de laboratori, que el dany als elements afectats depén de les condicions ambientals a què s’hagen vist sotmesos, que la solució al problema no és única i que ha de proposar-la un tècnic competent després d’haver avaluat l’abast dels danys en cada zona.

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *


nine + = 14

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>